El procés
Testimonis jurats, arreplegats per comissionats pontificis. El 29 de juny de 1455, Calixt III va proclamar la seua santedat; la butlla corresponent va ser promulgada més tard, per Pius II, cap a 1458.
Miracles
Una fama que no es va apagar.
Testimonis, documents i tradició.
Des de la seua mort en 1419, la fama de santedat de sant Vicent Ferrer va créixer de boca en boca. Ací distingim el que arrepleguen els testimonis i el procés de canonització del que va transmetre la devoció popular.
1419 – 1455
El que conten les fonts
Ja en vida l’acompanyava fama de sant. Després de la seua mort a Vannes, en 1419, eixa fama de santedat i de miracles es va estendre amb rapidesa, i va sorgir un culte popular espontani abans de cap reconeixement oficial.
En 1451 el papa Nicolau V va obrir el camí al procés de canonització. Cap a 1453–1454 es van fer investigacions a Bretanya, la més àmplia, a Tolosa i a Nàpols. La d’Avinyó no s’ha conservat, i és possible que es perderen també altres fetes en terres hispàniques.
En estes investigacions van declarar centenars de testimonis. Segons les fonts, l’expedient arreplega un nombre molt elevat de relats de miracles; es parla de més de huit-cents, encara que la xifra varia segons com es compten.
Predominen les curacions atribuïdes a la seua intercessió, junt amb altres prodigis de diversa mena descrits pels testimonis. Preferim no reproduir relats concrets sense aparat crític: el valor del procés està en el conjunt de testimonis, no en l’anècdota.
Distingir per a comprendre
Tradició i documentació
Al costat del procés de canonització hi ha una rica tradició popular de relats i llegendes, transmesa durant segles a València, a Bretanya i en altres llocs. És part de la memòria dels pobles, però no s’ha de confondre amb el que consta en les declaracions dels testimonis.
Les edicions
Després de l’edició de Fages (1904), Alfonso Esponera Cerdán va publicar una edició bilingüe del Procés de canonització (València–Friburg, 2018), basada en bona part en el manuscrit 690 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
El culte
La catedral de Vannes, que custodia les seues relíquies, continua sent lloc de devoció i pelegrinatge.