Santedat
Canonitzat el 1455, la seua vida d’oració, penitència i lliurament als pobres i als malalts fou reconeguda en vida per pobles sencers i confirmada per l’Església.
Sant Vicent Ferrer · 1350–1419
Impulsem la causa perquè sant Vicent Ferrer, predicador dominic i artífex de concòrdia en una Europa dividida, siga declarat Doctor de l’Església universal: el Doctor de la Paz.
Propòsit

Fa més de sis segles, un frare valencià recorregué a peu els camins d’Europa predicant la conversió, reconciliant bàndols enfrontats i sostenint una Església ferida pel Cisma d’Occident. La seua paraula fou doctrina viva: clara, exigent i profundament misericordiosa.
Hui està en marxa la causa perquè l’Església reconega sant Vicent Ferrer com a Doctor de l’Església universal. Si fóra proclamat, seria el cinqué Doctor espanyol, al costat de sant Isidor de Sevilla, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu i sant Joan d’Àvila.
Este lloc naix per a documentar amb rigor la seua vida i la seua obra, donar a conéixer el seu ensenyament a les noves generacions i convidar tots els qui ho vulguen a sumar-se a una causa que ja compta amb el suport d’entitats eclesials de València i de Vannes.
La causa del doctorat
Canonitzat el 1455, la seua vida d’oració, penitència i lliurament als pobres i als malalts fou reconeguda en vida per pobles sencers i confirmada per l’Església.
Els seus sermons i el seu Tractat de la vida espiritual transmeten una teologia sòlida, d’arrel tomista, posada a l’abast de tots: un ensenyament eminent que continua il·luminant.
Medià entre regnes i faccions, participà en el Compromís de Casp (1412) i contribuí a tancar el Cisma d’Occident. El seu missatge és hui més necessari que mai.
Una vida en camí
Naix en el si d’una família cristiana; ingressa jove en l’Orde de Predicadors.
Comença dues dècades de predicació per la Corona d’Aragó, Castella, França, Itàlia i Suïssa.
Un dels compromissaris que resolen pacíficament la successió de la Corona d’Aragó.
La seua influència ajuda a posar fi al Cisma d’Occident i a restaurar la unitat de l’Església.
Mor a Bretanya, on les seues restes es veneren a la catedral.
Calixt III, valencià, l’eleva als altars.
Un camí obert, en el qual tots podem participar.
Qui la impulsa
El procés està en curs. La declaració correspon exclusivament al Sant Pare.